Excursions Oriol

espanyola

La Plana del Coll de Balaguer, porta de Tarragona.

Escrito por orimiro78 10-07-2011 en General. Comentarios (0)

La Plana del Coll de Balaguer, la porta de Tarragona.

 

Al municipi de l’Hospitalet de l’Infant hi trobarem les restes del que va ser un dels ramals del que van ser les línies de defensa de Catalunya projectades per Vicente Rojo, i la trobarem en un estat bastant millor del que seria imaginable després de farà poc més de 70 anys. Ja sigui a causa de la dificultat d’accés d’algunes, de la poca importància que van tenir en no utilitzar-les o de l’oblit dels veïns, sigui per el que sigui hi hem de donar gràcies ja que ens permetrà fer-nos una idea bastant aproximada d’un sistema defensiu en profunditat d’allò més espectacular.
Es podria afirmar que tot el sistema defensiu comença al Barranc de les forques, ben proper al límit del municipi de L’Ametlla de Mar, i on tot resseguint el fossar natural que formen les parets de la riera trobem a un dels cantons petits nuclis de resistència molt ben construïts. Del mar fins a la mort del Barranc en trobarem un mínim de quatre, cada un d’ells cobrint els punts on les verticals parets suavitzen les seves formes i permetrien que un exercit atacant temptés la sort tot intentant baixar per la riera i buscar algun punt dèbil en el sistema defensiu.

http://orimiro78.blogspot.es/img/Coll_Balaguer_02.jpg 
En aquests quatre reductes hi trobarem poderoses trinxeres recobertes de ciment, refugis, nius de metralladora i fins i tot posicions on ben bé hi cabia un canó anti-tanc dels de l’època. Trobant la major concentració de tots aquests elements citats en el que ara es l’antiga carretera de València, fortificada poderosament a banda i banda d’ella. Guarda certa lògica, ja que si per algun punt podien passar els vehicles pesats, precisament era per la carretera. Veient aquestes fortificacions comencem a entendre que allà hi tenien un pla de defensa més ben elaborat del que a vegades sembla.

http://orimiro78.blogspot.es/img/Coll_Balaguer_01.jpg 
El següent graó defensiu seriós, el trobarem al que s’anomena Collet del Vent, que sense ser una gran elevació des de les seves fortificacions obtenim una gran visió de la carretera, a més d’ajudar a fer estret el camí còmode per un suposat exercit atacant. Ja que les muntanyes en un primer moment relativament llunyanes de la costa es van apropant a ella. Aquí hi trobarem unes trinxeres excavades en roca viva, reforçades per nius de metralladora i pous de tirador que busquen que l’única manera de seguir endavant sigui per la carretera, introduint així a l’enemic en una ratera de la qual costi sortir-ne.
El següent punt defensiu, es podria considerar el Barranc de Mala Set, aquí trobarem un altre punt considerat clau en una defensa. En tots els turons i muntanyes hi trobarem petits pous de tirador, algun niu de metralladora, trinxeres i refugis. En aquest cas tots estan orientats cap el mar, ajudant així a empènyer a l’atacant encara més cap el mar, convidant-lo a seguir per la carretera mentre rep foc hostil per un dels seus laterals. L’ ubicació de les defenses aquí es a causa que en aquest punt les muntanyes, abans molt encrestades i de fàcil defensa comencen a arrodonir-se, en conseqüència, totes aquestes fortificacions fan la doble funció de mantenir hostilitzat l’atacant i impedir un possible moviment de flanqueig per les muntanyes.

http://orimiro78.blogspot.es/img/Coll_Balaguer_03.jpg 
La quarta zona defensiva la trobarem al Barranc de Llèria, també barranc de poderoses parets verticals. En aquest cas hi ha identificats un mínim de dos zones fortificades, una a l’anomenat Pont de la Batalla, punt en que s’unien els aleshores dos únics ponts existents i per tant zona de pas obligat. Consta d’una línia de trinxeres en força mal estat i de les escasses restes d’un niu de metralladora a l’altre banda de la via del tren, a més el pont de la carretera presenta un evident canvi de color en el ciment que denota que va ser destruït durant la retirada d’aquell 13 de gener de 1939.

http://orimiro78.blogspot.es/img/Coll_Balaguer_04.jpg 
El següent punt fortificat en el Barranc de Llèria el trobem gairebé al final d’ell, propera a un dipòsit d’aigua, en aquest punt fins el 2007 hi havia un interessantissim sector amb trinxeres excavades a la pedra, pous de tirador reforçats amb pedra de la zona i refugis. Encara que alguns son visibles encara molts van desaparèixer per els voltants del 2007 a causa de les obres de l’autovia A-7. No obstant això, si podeu arribar-hi feu-ho, ja que sembla que va ser allà on hi va haver una breu resistència per guanyar un xic de temps per als que anaven direcció Tarragona.
Per desgracia nostra, aquest es un dels punts de més difícil recorregut i identificació. La proximitat a les centrals nuclears i la construcció de moltes vies de trànsit ha fet que en molt punts sigui difícil o pràcticament impossible arribar-hi.

http://orimiro78.blogspot.es/img/Coll_Balaguer_06.jpg 
El següent sector es podria dividir en dos, el que es l’antic pas de Coll de Balaguer i Cala Gestell, que tot i que separats entre si formen l’autentica Barrera a superar.
Si comencem per l’antic pas del Coll de Balaguer, ara tallat en dos parts per l’autovia ja comentada, trobarem diferents parapets i fins i tot algun forat excavat a la roca en mig del no res que indica que allà hi havia d’anar algun niu de metralladora o element similar. Tot i aquests elements prou destacades, l’autentica peça mestra de tot el sistema defensiu de Coll de Balaguer es mostra ara. Altiva i regnant el paisatge ens trobarem amb una bateria en casamata per quatres peces d’artilleria, que anaven instal•lades cada una en una casamata totalment coberta i que es comunicaven entre si per un ampli passadís interior. Permetent fer foc tant cap a terra com cap a mar. Que no us espanti la seva aparença d’ inaccessible, si aneu per darrera seu trobareu un camí que mena a una pedrera que us deixarà als seus peus i accedir-hi.
http://orimiro78.blogspot.es/img/Coll_Balaguer_07.jpg 

Des d’allà tot anant a buscar la carretera de nou per anar al sector de Cala Gestell, es fa necessària una parada, ja que en els camps propers a un desguàs de cotxes hi trobarem el que eren els polvorins de tot el sistema defensiu, en són quatre, tots ells excavats a la roca, previstos de dos accessos i sales interiors. Un d’ells l’han netejat de vegetació fa ben poc, permetent així que la seva visita no sigui dificultosa.
Una vegada al sector de Cala Gestell, ens trobem amb el segon punt en importància. Entre la carretera i el mar, deixant la imponent bateria a las seva dreta.

http://orimiro78.blogspot.es/img/Coll_Balaguer_09.jpg 
Consta de tres línies de trinxeres, totes elles aprofitant el terreny, degudament reforçades amb nius de metralladora, refugis, pous de tirador. La primera la trobareu molt propera a la carretera d’accés a la central nuclear Vandellòs 1, entre els arbres unes molt properes a la via del tren les altres. La segona línia just al turó de darrera seu, fent una corba que tant vigila la trinxera de davant com els seus laterals, permetent fer foc sobre la carretera. Consta de nius de metralladora, refugis i trinxeres excavades a terra. Molt propera a ella, a contravessant de la segona línia i seguint un camí expressament construït trobarem un parell de terrasses de ciment, encara amb els cargols a terra que havien d’acollir peces antiaèries. Just a l’altre banda i sota el camí trobareu les seves galeries excavades a la roca, segurament amb funció de polvorí.
A la tercera línia s’hi arriba després de deixar el camí per on havíem vingut i travessar anar pujant cap el punt més alt, anomenat El Torn. Hi trobareu un parell de nius de metralladora, aparentment no acabats, trinxeres de ciment amb refugis ensorrats i els algunes posicions de tirador. Totes elles s’encarregaven tant de cobrir la carretera com de cobrir la segona línia que hem deixat enrere.

http://orimiro78.blogspot.es/img/Coll_Balaguer_11.jpg 
Com haureu vist entre la bateria i aquest camp fortificat havien de fer una barrera de molt difícil travessar, a la qual s’hauria obligat a arribar a l’atacant a base d’hostilitzar-lo constantment de lateral o de front. Aquí també s’ha trobat algunes restes de metralla escampades, que si bé no es senyal de combats, si que es senyal que els van bombardejar.
Havent arribat aquí podríem pensar que ja hem acabat el recorregut per aquestes sorprenents restes històriques, doncs no pas, queda la zona de Cala d’Oques, que quedant del tot a reraguarda i encarada cap el mar fa la funció tant de defensa de costa com d’evitar possibles moviments d’envoltament. Consta d’un niu de metralladores amb dos petites casamates i una bateria mai acabada.

http://orimiro78.blogspot.es/img/Coll_Balaguer_16.jpg 
Al niu de s’hi accedeix des de la Punta de Cala Bea, a través d’una petita trinxera que dona accés a un parell de casamates comunicades entre si a través d’una trinxera interna. Una d’elles mira cap al mar, l’altre cap al nord, vers l’extensa platja que porta a Hospitalet de l’Infant.
Respecte la bateria mai acabada, consta de tres cercles de ciment i una sala de poderoses parets de formigó a la qual s’hi accedia per una pista feta expressament per a ella encara visible. Es pot agafar al peu de la carretera i fins i tot hi trobareu les canalitzacions d’evacuació d’aigua. Van ordenar-ne l’aturada el desembre de 1938. Tot el conjunt de la bateria està protegit per una trinxera excavada a la pedra entre 50 i 100 metres direcció la via del tren, tot i que plena de vegetació en ella encara hi trobareu dos nivells de profunditat, un parell de refugis i algun parapet sobre d’ella. La seva forma corba li dona gran camp de visió, cosa que denota la seva importància dins el complex fortificat de Cala d’Oques.
I fins aquí es podria dir que hem arribat al final del complex fortificat de Coll de Balaguer, que consta de prop de 8 quilometres de profunditat perfectament estudiats. La seva construcció fou portada a terme per un batalló de presoners de guerra i presoners polítics que estava instal•lat a Hospitalet de l’Infant.
Ara, havent estat testimonis del grau de fortificació d’aquesta contrada, potser us quedarà l’enigma de per que no es va utilitzar al màxim aquesta línia, la resposta es força fàcil d’entendre. Quan el 13 de Gener es dona l’ordre a les forces que encara estaven a Tortosa, aquesta ordre es la de retirar-se a la línia del Riu Gaià, ja que per exemple, el mateix dia 13 les forces nacionals arribaven a Tivissa, població que cau a la reraguarda de la línia.
Com a últim apunt, m’agradaria deixar clar que segurament quan llegiu aquestes línies segurament hauran quedat desfasades, ja que l’historiador local Alfons Tejero Farnós, al qual tinc la sort de considerar amic, segueix treballant en la zona i no seria la primera vegada que em truca anunciant-me un nou descobriment, en conseqüència crec que encara queden coses a treure a la llum d’aquest magnífic conjunt fortificat recentment descrit.


BIBLIOGRAFIA:
Inventari de les restes arqueològiques i històriques de la Plana del Coll de Balaguer.
Alfons Tejero Farnós.
Edita Ajuntament de Vandellòs i Hospitalet de l’Infant.

La Batalla del Ebro, Asedio de Tortosa y combates de Amposta. Del rio Guadalope al Gaià, con las ocupaciones de Falset, Montblanc, Valls, Reus y Tarragona (1938 – 1939 )
Lluís M. Mezquida i Gené.
Edició de Diputació de Tarragona.

República i Guerra Civil a l’Ametlla de Mar.
Xavier Figueres Frasnedo.
Edita Ajuntament de l’Ametlla de Mar.

 

 

Oriol Miró Serra.
23 d’Abril de 2011

Front del Segre, ens desplacem al Front del Segre.

Escrito por orimiro78 27-08-2010 en General. Comentarios (0)

Front del Segre, ens desplacem al Front del Segre.

 

Apreciats companys de viatge, en aquest article hi trobareu un agradable passeig per algunes restes restaurades del que va ser el Front del Segre, tant actiu en la passada Guerra Civil Espanyola. Ara per sort, un atractiu per a turistes que volen saber d’on venim i que no hem de repetir.

La visita va començar a la vila de Preixens, on m’havia de trobar amb el meu company Joan Antoni i el que seria el nostre Guia, Pol Galitó, coneixedor de l’historia de la zona com pocs hi ha a la contrada. Una vegada fetes les salutacions de rigor ja ens vam dirigir a una granja propera a la carretera que porta a Agramunt, on just sobre la carretera ja despuntava el primer atractiu del dia. Un imponent niu de metralladora ens convidava a pujar i a descobrir la complexitat i simplicitat a l’hora d’una posició amb gran domini estratègic de la zona. Que a més constava d’un petit pou de tirador que cobria l’angle lateral de la posició principal. Tot plegat...molt espectacular.

http://orimiro78.blogspot.es/img/PREIXENS_01.JPG 

Des d’Allà, i encara dins el municipi de Preixens, ens vam dirigir a una zona ben pròxima al canal de reg. Si la primera posició ens havia semblat espectacular...la segona ho era encara més, un gran niu de metralladora de magnifiques parets, envoltat per dos pous de tirador i tots tres elements comunicats entre si per una trinxera de ciment. A mi em sonava haver-ne vist alguna foto, però en persona he de reconèixer que es veia molt més gran. Encara no havia acabat el dia i ja estàvem plenament satisfets del que havíem vist, però com a bon mestre de cerimònies, el nostre guia havia deixat el millor per al final.

http://orimiro78.blogspot.es/img/PREIXENS_03.JPG 

Es tracta de les Trinxeres dels Tossals, si fa no fa a uns vuit quilometres del municipi de Montgai. Es tracta de un seguit de tossals des d’on es domina el Pla d’Urgell i tot el que va ser el cap de pont que van aconseguir les forces nacionals el març del 1938. Aquests tossals no eren una posició de primera línia, es tracta del que s’anomena centre de resistència i està magníficament fortificat, a fi i efecte d’aguantar la retirada de les posicions de primera línia i muntar un contraatac per recuperar el perdut. En aquests tossals hi ha restaurat una part petitissima del que hi havia, recuperant tres nius de metralladora, l’entramat de trinxeres, pous de tirador i refugis de que consta una posició fortificada preparada amb la previsió que va caracteritzar aquella zona.

http://orimiro78.blogspot.es/img/PREIXENS_05.JPG 

Lamentablement, tot això no va servir per res, ja que a l’ofensiva sobre Catalunya que van realitzar els nacionals, altres posicions dels laterals a les aquí citades van caure molt ràpidament i aquí es corria perill de ser envoltats, caient en l’oblit i sent recuperades molts anys després per la creixent onada de la recuperació de la memòria històrica. Que a més de la incalculable feinada de recuperació de records, al recuperar posicions i llocs com aquests, permet als municipis que un dia van patir la guerra, treure un profit en forma de turisme cultural interessat per la nostra historia. Dignificant així unes restes si fa no fa d’una manera com ja fa anys que estan fent a Europa.

Per tot plegat, us recomano enèrgicament el descobriment per vosaltres mateixos de la zona, ben segur que no us en penedireu.

 

 

Oriol Miró Serra.

17 d’ Agost de 2010