Excursions Oriol

defensa

Cap de Salou, una mostra de defensa de costa.

Escrito por orimiro78 24-01-2011 en General. Comentarios (0)

Cap de Salou, una mostra de defensa de costa.

 

Companys i aficionats a l’historia, avui he pogut gaudir d’una part segurament desconeguda per molts del Cap de Salou, parlem de la defensa de la costa catalana durant la Guerra Civil Espanyola. En aquesta ocasió el meu acompanyant ha estat  Adrián Cabezas Sánchez, autor d’un llibre sobre la Guerra Civil Espanyola a Vilanova i la Geltrú i gran coneixedor de la defensa de costa, de la qual n’està fent la seva tesi. Abans de començar, deixeu-me dir que ha estat un plaer poder-lo acompanyar avui.

Una vegada introduïts en la temàtica, us ofereixo a acompanyar-nos en aquesta petita ruta, que comença per un niu de metralladora a la Punta del Cavall. Tot i que no es una fortificació molt espectacular, el seu domini sobre l’entorn marítim la fa de gran importància estratègica. Si us hi acosteu segur que ho apreciareu com ho hem apreciat nosaltres.

http://orimiro78.blogspot.es/img/SALOU02.JPG http://orimiro78.blogspot.es/img/SALOU01.JPG 

Des d’allà ens hem dirigit a la zona anomenada La Talaia, on jo recordava la presencia d’una bateria d’artilleria d’allò més espectacular, he de reconèixer que la memòria no m’ha fallat i allà estava.

Es tracta d’una imponent bateria per dos canons a barbeta, als quals s’accedeix a través d’unes galeries que condueixen a un passadís central amb tres estances de una o més sales cobertes. Al qual s’accedeix per darrera per una trinxera d’accés prou ample per introduir còmodament ,amb un vehicle dels de l’època, tots els materials necessaris per el funcionament d’una instal·lació com aquella. També hi trobareu un tercer cercle de ciment, una mica fora del recinte de la bateria però amb uns murs prou gruixuts. Sincerament, no n’acabem d’estar segurs que és, un tercer assentament d’artilleria fet posteriorment? Per que no, el fet es que en aquest cas no hi ha comunicació per galeria i el seu accés seria totalment per l’exterior, com he dit, no n’estem segurs.

http://orimiro78.blogspot.es/img/SALOU04.JPG http://orimiro78.blogspot.es/img/SALOU03.JPG 

Tot i la descripció, espero que encertada, encara falta explicar la seva importància, des d’allà, dirigint els canons en el sentit adequat permet fer foc tan al sud, mirant cap a cambrils. Com cap el nord, cap a Tarragona. Com veureu, l’ importància d’aquesta fortificació no es pot posar en dubte de cap manera.

http://orimiro78.blogspot.es/img/SALOU05.JPG 

Tot seguit, ens hem dirigit a una petita elevació que hi ha una mica més al sud, no massa lluny i ben propera a un dipòsit d’aigua. Allà hi trobareu una altre fortificació, hi apreciareu el mateix que en l’anterior, les mateixes bigues metàl·liques, una sala que comunica en un passadís, un inici de cercle de formigó, però hi veureu una gran diferencia respecte l’anterior, serà en les seves dimensions i que es veu clarament incompleta, no arriba ni a una quarta part de la que acabeu de veure. I no s’acaba aquí el tema, no es veuen restes de voladures a l’entorn, tampoc es veuen runes de demolició, ni impactes. Automàticament entren els dubtes que ara mateix no estem en situació de resoldre, va ser parcialment enderrocada amb posterioritat? No la van acabar mai? Com he dit ara mateix no podem aclarir res, excepte descartar la seva destrucció durant el conflicte, que d’això n’estem ben segurs. Tot plegat un misteri que tard o d’hora hauria de ser resolt.

http://orimiro78.blogspot.es/img/SALOU06.JPG 

Com hem pogut veure, de moment portem un dia molt profitós, però això encara no s’ha acabat, ben proper a ella, hem vist una mena de muret de pedres tot just sota, com no ens hi hem apropat, cosa que ens ha permès veure una rasa de dimensions molt generoses, recta i profunda que segueix el perfil de la muntanya vers la contravessant. Com que es ben evident que allò està fet per la mà de l’home, retornen les preguntes, es evident que una trinxera no és, però i si fossin els ciments d’un mur de contenció similar al que haureu pogut veure mentre pujàveu? Si ho mirem bé tindria prou sentit.

http://orimiro78.blogspot.es/img/SALOU07.JPG 

El que es ben curiós es que aquesta rasa acaba just darrera de les posicions artilleres i ben propera a una sala feta de ciment, molt amplia i a nivell inferior de les bateries. Realment aquesta sala podria ser qualsevol cosa, però la seva situació permet pensar que pogués ser el lloc de comandament d’un recinte militar de grans dimensions com el que heu pogut visitar de la nostra mà.

http://orimiro78.blogspot.es/img/SALOU08.JPG 

Reconeixem que hi ha coses de les que potser ens podríeu demanar explicacions, de fet dos. Posicions incompletes i una misteriosa rasa fan pensar que aquest recinte no es va concloure mai, crec sincerament que no ens hem de limitar a la idea que el recinte fos només la primera bateria que us he descrit.

També deixeu-me dir que hem pogut saber d’altres posicions en altres puntes del Cap de Salou, però o avui no ens ha donat temps d’arribar-hi o no hem estat capaços de veure-les. Us prego disculpes per deixar-vos alguns enigmes com aquests, intentaré que aquests tinguin remei no massa llunyà, permetent-vos així fer-vos una idea més completa del que era la defensa de costa mitjançant posicions estàtiques durant la Guerra Civil Espanyola.

 

 

Oriol Miró Serra.

27 de Novembre de 2010

L’ Ordal, la darrera defensa de Barcelona.

Escrito por orimiro78 23-01-2011 en General. Comentarios (0)

L’ Ordal, la darrera defensa de Barcelona.

 

Benvinguts de nou a aquest espai i gràcies per la vostra companyia. En la ruta d’avui m’he decidit per el Coll de l’Ordal, centrant-me en un autèntic descobriment per a mi.

Es tracta de una línia de trinxeres de la Guerra Civil que una bona gent de Sant Pau d’ Ordal dona a conèixer una vegada al mes a tothom que s’apunti a les sortides que organitzen una vegada al mes i amb un èxit força raonable.

La visita comença des de la plaça de Sant Pau d’Ordal i es dirigeix ràpidament vers El Pago per camins secundaris fins a un primer punt, enmig de les vinyes. En aquell, prou elevat sobre el poble i amb vistes sobre la N-340 us faran una primera explicació sobre el sentit de la línia de defensa, les unitats que allí lluitaren i les circumstancies que van portar a resistir en aquell paratge els darrers dies de gener del 39. Tot plegat en un ambient d’allò més agradable i de manera molt entenedora.

http://orimiro78.blogspot.es/img/ORDAL01_.JPG 

Una vegada posats en situació la ruta continua fins El Pago, on es travessa la carretera per endinsar-se als primers desnivells, just sobre les vinyes. On hi trobareu petites trinxeres i parapets de pedra cada pocs metres formant una primera línia que cobria la carretera, tant de cara com de costat, formant així el que s’anomena foc creuat. El fet que encara no estiguin unides entre elles ajuda a entendre la pressa amb que es va fortificar, intentant crear una línia el més resistent possible tenint en compte que l’atac nacional estava ben pròxim als defensors republicans, sent aquest el punt i final per la visita turística.

http://orimiro78.blogspot.es/img/ORDAL02_.JPG 

Des d’allà i recorrent uns quilometres en direcció Barcelona arribarem a l’indret anomenat El Collet, on es va establir una segona línia de defensa, creant així el factor de defensa en profunditat tant utilitzat a la Batalla de l’Ebre. Allí vaig poder veure entre els arbres dos pous de tirador units entre si per una trinxera. Sembla ser que com aquella posició n’hi havia algunes més per la zona i a banda i banda de la carretera, malauradament el temps s’ens tirava al damunt i encara quedava una zona per veure.

La tercera zona, també a banda i banda de la carretera està definida entre el que anomenen La Casa Llarga i la Casa del Marqués de camps hi trobarem també entre boscos diversos pous de tirador, alguns d’ells comunicats entre si, formant una mena de centres de resistència o tercera línia. Aquestes posicions són les menys elaborades de totes les que haurem pogut veure, tot i així el seu domini sobre el pla indica clarament quina era la seva funció.

Una vegada acabada la visita a les tres línies, em van comentar que el lloc de comandament estava a la primera casa de L’Ordal, també que a la Casa del Marqués de Camps hi havia assessors militars russos.

Com haureu vist, aquesta defensa de L’ Ordal del 22 i 23 de gener, tot i basar-se una mica en l’ improvisació i emparar-se em unes fortificacions massa dèbils per la temible superioritat de l’atac nacional, està força ben plantejada, tenint en compte factors com els focs creuats i la defensa en profunditat. Essent els seus punts fluixos la falta de temps per fortificar i la superioritat enemiga, que va atacar per els flancs abans que res, aconseguint d’aquesta manera que la resistència per el centre fos més dèbil encara, per la por a quedar envoltats.

Si a això hi sumem que la situació en aquell moment ja estava força clara i que la voluntat de resistir era força desigual depenent de l’ unitat,  tenim un masses factors en contra per fer d’aquella resistència a L’Ordal un perill real per a l’exercit nacional. Convertint-se només en un obstacle per guanyar temps per als que fugien i els que volien muntar una mena de defensa emparant-se amb el Riu Llobregat, que tampoc va resultar massa efectiva.

Una vegada arribat a aquest punt i abans de tancar aquest article, vull agrair l’atenció que vaig rebre d’en Josep Mata, Antonio Corral i Ernesto Gonzalez. Ja que si jo podia saber alguna cosa per llibres llegits, ells em van eixamplar molt els coneixements d’aquest tema. Tasca que repeteixen sense descans i amb gran paciència. Si encara no heu fet aquesta ruta, feu-la, ben segur que no us penedireu.

 

 

Oriol Miró Serra.

22 de Gener de 2011