Excursions Oriol

Peatges a Espanya, trobat a la Vanguardia del 25 - 1 - 2010.

Escrito por orimiro78 25-01-2010 en General. Comentarios (1)

 

 

Extret de La Vanguardia del 25 de gener de 2010.http://orimiro78.blogspot.es/img/CARTA_VANGUARDIA.JPG 

 

Lectors, he trobat una errada a la carta, us demano disculpes i us poso la correcció. A l'ultim paragraf que comença de la seguent manera:

 
" En canvi, a catalunya, amb un tram d'autopista que va d'altafulla a l'Hosptialet de l'Infant... "
 
Hi hauria de posar:
 
" En canvi, a catalunya, amb un tram d'autovia que va d'Altafulla a Hospitalet de l'Infant... "

 

Prego accepteu les meves més sinceres disculpes.

La nevada de gener de 2010 trenca la rutina a Terres de l’Ebre.

Escrito por orimiro78 11-01-2010 en General. Comentarios (0)

La nevada de gener de 2010 trenca la rutina a Terres de l’Ebre.

 

Estimats lectors, aquesta vegada m’he decidit a explicar-vos un fet prou remarcable i molt més recent que el que us puc tenir acostumats. Es tracta de la gran nevada que ha paralitzat el sud de Catalunya aquests primers dies de 2010.

Si ens posem a pensar fredament, tothom sap que es la neu i qui més qui menys l’ha vista prop de casa algun cop a la seva vida, ni que fos una cosa fugaç i casi invisible, però es que aquest any ha sorprès a tothom. Jo reconec que estava per l’Ametlla de Mar per necessitats de l’associació i que si no hagués nevat, hauria baixat igualment. Però ja que hi era i no m’havia de trobar amb la gent fins a la tarda, em vaig decidir a fer el “ guiri ” i unir-me a la multitud de curiosos que van voler veure i tocar una nevada molt superior a qualsevol que poguessin recordar.

http://orimiro78.blogspot.es/img/Neu_Cardo.jpg 

Una vegada preguntat l’estat de les carreteres per les que pensava que podria trobar neu i confirmat que no hi trobaria problemes vaig agafar la carretera que surt de El Perelló i arriba a Rasquera, no vaig trigar massa a trobar generosos gruixos de neu que havien bloquejat camins veïnal. Els que no estaven bloquejats tenien una no menys generosa capa de gel que em va fer veure més d’un cotxe patint dificultats de totes formes imaginables. Cosa que em va fer se més prudent a l’hora d’escollir un lloc on parar. Finalment vaig trobar un lloc prou segur per que no perillés la meva sortida i tant la Marta com jo vam poder gaudir de la neu. Ella va fer un ninot de neu de formes prou distingibles i jo vaig poder fer fotos de paratges que potser trigaré molt a veure’ls de la manera que la natura m’ha ofert. Resulta molt curiós veure la Serra del Cardó tota blanca, els que la coneixeu estareu més acostumats a veure una serra on la pedra i la natura salvatge deixen lloc a poca cosa més.

http://orimiro78.blogspot.es/img/Neu_ninot.jpg 

La tornada, com es lògic, no podia ser per la mateixa banda a no ser que no hi hagués cap altre solució. Per tant vaig triar tornar per Coll de Fatxes després d’haver preguntat en una benzinera que tal estava la carretera. He de dir que vaig encertar la ruta. Les maquines llevaneu havien fet magníficament la seva feina i l’asfalt estava en magnifiques condicions. Cosa que va permetre avançar amb total naturalitat, una altre cosa eren els camins veïnal o carreteres locals, que com suposareu estaven en força pitjor estat.

http://orimiro78.blogspot.es/img/Neu_a_tivissa.jpg 

Jo volia una fotografia de Tivissa i les seves muntanyes properes totes ben blanques i finalment la vaig aconseguir aturant-me a la benzinera que hi ha abans de l’entrada al poble, en que em vaig haver d’endinsar a la neu uns metres i us puc ben assegurar que com a mínim hi havia un gruix de quaranta centímetres de neu. No cal dir que aquest gruix de neu era variable segons alçada i continuant per la carretera que porta a Hospitalet de l’Infant vaig passar per gruixos superiors que passat el punt més alt de Coll de Fatxes ja van anar rebaixant, aconseguint un gruix prou remarcable al municipi de Vandellòs i casi desapareixent a Masriudoms, vora els dos cents metres sobre el nivell del mar, que tot i fer fred, la neu ja no s’aguantava i ja s’anava fonent fins a desaparèixer.

http://orimiro78.blogspot.es/img/Neu_tivissa.jpg 

Una vegada llegides aquestes línies, espero haver-vos donat una imatge prou real del que he vist aquest diumenge deu de gener de 2010, que es possible que es converteixi en una nevada històrica, però jo no soc ningú per donar-li aquesta qualificació, només deixeu-me dir que en els prop de 31 anys que porto passant temporades a l’Ametlla, ni jo ni els meus pares ho havíem vist mai.

 

Oriol Miró Serra.

11 de Gener de 2010.

Article extret de la Vanguardia, molt bó.

Escrito por orimiro78 28-12-2009 en General. Comentarios (0)
EL RUNRÚN
Soplar y hacer botellas
Màrius Serra  - 28/12/2009

"No sabemos por qué siete sueldos los catalanes (pedropuñetas) creen que su idioma es muy diferente"

Tiempo era tiempo (sic), durante el pujolismo, se solía insistir en la idea de hacer pedagogía para explicar el hecho diferencial catalán a la España monolingüe. Hoy ya nadie aspira a pedagogo. Y también es lástima que hayamos abandonado tal empeño, decebudos (y budas) como estamos por todo el embrollo este del Estatuto plural y la España inconstitucional, o viceversa. Por eso, he dado un respingo al trabar conocimiento con un grupo de Facebook que pretende recuperar ese espíritu que tantas alegrías prometía en los no tan lejanos tiempos de España-plural. Su nombre es meridiano: "Hablar en catalán es soplar y hacer botellas...". Lo administran El Tiet Antonio y Xavi Tarafa, el cual también ejerce de "Encarregado", auxiliado por un equipo humano tan reducido como compacto: Coral Bernad (atención al despistado, ella en sabe un nido), Daniel Solé (tostacojones y golpista de mano) y Patricia Acevedo (liante parda y entortolligadora). Basta con leer la descripción del grupo para hacerse cargo de la magnitud trinquesca de su intento: "Hay para alquilar sillas: no sabemos por qué siete sueldos los catalanes — que son un poco pedropuñetas— creen que su idioma es muy diferente al nuestro y ello nos hace sacar un poco el fuego por las muelas. Dios le de de ello, que no nos levanten la camisa: hablar catalán es soplar y hacer botellas, jo també parlo en català, parlar català és cosir i cantar, no necesitamos ni clases en catalán ni idiomas raros, con el español ya tiramos de beta y a veces hasta de VHS! Seamos osados, plantemos cara, atrevámosnos a construir frases sencillas como estas para hacer saber a los catalanes que nosotros también PODEMOS: ´Cuando toqué el dos las piernas me hacían higo pero como aquel que no hace nada me fui chino-chano sin decir ni asno ni bestia´. Si conoces más frases raras que se traducen de una manera directa al español o te atreves a hacerlo con nosotros no dudes en ayuntarte a este grupo, seguro que juntos haremos de este un sitio mejor. ...

GRUP DE RECREACIÓ HISTORICA EJERCITO DEL EBRO

Escrito por orimiro78 08-11-2009 en General. Comentarios (0)

Una petita descripció de la Recreació Històrica.

 

Apreciats lectors, a l’article d’aquest mes m’he decidit per presentar-vos com deu mana l’associació de la que formo part i que alguna vegada he citat en els meus articles. Es tracta d’un grup de recreació històrica que va néixer encara no fa quatre anys, un novembre de 2005, que vam decidir anomenar Ejercito del Ebro. El motiu prou clar, fer un digne homenatge a una gent que va lluitar aquell dur estiu de l’any 1938 i que pensàvem que no eren tractats amb justícia. La manera era polèmica i segueix sent polèmica, uniformar-nos com ells, que ho van haver de fer per força i assistir a un naixent entorn d’actes de recreació històrica sobre el tema que començava a treure el cap en el nostre país, mostrant així l’aspecte i condicions de vida que en masses casos van haver de patir els nostres avis o pares, tot això en un entorn de país massa donat a oblidar temes importants i destacar els fets sense importància per por a ser polemics. Encara no sabíem ben be quin camí ens esperava, però les ganes existien.

http://orimiro78.blogspot.es/img/Faio_1.jpg   

Una vegada creada la idea, toca començar a fer camí i això comença en aconseguir els majors elements d’uniformitat, es aquí on trobes una primera porta que et sorprèn, que si un reprodueix les cartutxeres a València, on ja sabíem que hi havia gent que ja s’hi dedicava. Que si un fa roba nova, cosa que evita destruir i trencar material original de l’època, això i gran dosi d’imaginació i paciència dedicada en antiquaris, van fer crear els primers uniformes, que no han parat de créixer i modificar-se. Com no, aquest primer pas ja comporta una sèrie d’amistats i coneixences que animen a continuar endavant.  

El següent pas es començar a aprendre moviments que la majoria ni sabíem, amb l’objectiu de fer una bona feina i deixar clar que no som una mena de pallassos. Motiu per el qual hem hagut d’aprendre a actuar en certa manera, per fer creïbles les nostres recreacions.

http://orimiro78.blogspot.es/img/01_Camprodon.jpg 

Recordo amb molta estima les primeres trobades amb altres grups que volien fer el mateix i havien nascut al mateix temps, eren en una casa rural molt propera a Terol. Allà apart d’aprendre moltes coses que encara aplico, vaig començar a conèixer gent d’arreu de la península que acabarien per entrar en el meu cercle d’amistats, forjades a base de jornades de convivència que ens han portat fins ara, finals de 2009. Entre aquests quatre anys com haureu suposat hi ha hagut multitud de sortides, algunes senzilletes i de consum intern, altres en actes multitudinaris, com poden ser Expohistoriques a Castelló, creauaments de l’Ebre per Miravet i Mora, recreacions de la Batalla de Brunete a Quijorna i de l’Ebre a Faió, a més de un llarg etcètera que també inclou documentals, curts i programes de televisió, amb el qual ompliria tot l’espai dedicat a aquest article. Com he dit, de tots aquests actes, apart d’un convenciment que estem fent una bona feina, m’emporto unes vivències junt a unes persones que m’han donat molt més del que jo he donat. Tot això afegit a la possibilitat de descobrir zones que van ser històriques en persona són un al·licient, afegit al fet de poder contactar i xerrar amb gent que hi va ser, rebent des de critiques per no estar d’acord amb el bàndol que ens toca representar, a agraïments per recordar-los i fer que part de la seva vida no caigui en l’oblit, que a més tots t’expliquen coses que s’afegeixen al que cada un pugui llegir per el seu compte. Tot això suma i millora la nostra tasca, oferint horitzons al que arribar.

http://orimiro78.blogspot.es/img/ametlla_4anys.jpg 

Com veieu, tot un mon que vist des de fora pot semblar una cosa una mica trivial i per dins no ho es tant, on s’hi barreja el gust per l’historia, ganes de compartir coneixements, fins i tot una mica de inevitable política tot i els esforços en remarcar que el nostre grup es apolític com a tal. A més gràcies a tot això he tingut el plaer de conèixer llocs on segurament mai hagués parat, eixamplant el meu horitzó paisatgístic d’una manera que no arribaré a agrair mai de la manera que mereix. Deixeu-me dir per finalitzar l’article d’avui amb un fort agraïment per la paciència mostrada en aquest article.

 

Oriol Miró Serra, 15 de Juliol de 2009.

Segona estada a Granada, llocs nous a visitar.

Escrito por orimiro78 16-04-2009 en General. Comentarios (0)

Segona estada a Granada, llocs nous a visitar.

 

Després d’una segona visita a granada, com es natural ja em vaig interessant per conèixer nous llocs, aquesta vegada m’he fixat en dos punts separats l’un de l’altre que difícilment es poden fer en un dia, però que valen molt la pena. El primer lloc tracta d’unes trinxeres de ciment de la Guerra Civil, al parc natural de la Serra de Huetor, proper a Viznar. El segon lloc es un parc de tombes megalítiques que hi ha a la vall del riu Gor, més concretament a la vila de Gorafe, com ja he dit, les dos visites son plenament recomanables.

Per arribar a les trinxeres del Maullo s’ha d’agafar l’autovia que porta a Granada i sortir a la sortida de Viznar, on una vegada allà es tracta de buscar el centre d’informació Puerto Lobo, deixar el cotxe i seguir a peu. El camí es molt agradable i sense excessives dificultats, en algun moment hi ha una pendent una mica més forta que el normal però res insuperable, transcorre a través de boscos de muntanya, que tenint en compte que et mous entre els 1250 i 1350 metres d’alçada es ben normal. Està correctament senyalitzat i fins i tot hi ha petits bancs de pedra cada certa distancia per fer-hi un moment de repòs si el necessiteu. Potser el punt més difícil es la pujada final, però com he dit res insuperable.

http://orimiro78.blogspot.es/img/Granada_Vista_Maullo.jpg

http://orimiro78.blogspot.es/img/Granada_passadis_Maullo.jpg  

Una vegada esteu al destí veureu que la caminada ha valgut la pena, una trinxera feta de ciment en perfecte estat de conservació en un paratge impressionant, de la trinxera et pots dirigir a les zones dels tiradors, construïdes amb merlets. Tot acompanyat per un petit niu de metralladora i el que sembla el lloc de comandament de la posició, on fins i tot s’hi van fer un petit banc i un petit armariet. Per si tot això fos poc, a molts llocs de la trinxera hi trobareu gravats fets en el que va ser ciment fresc que li donen un toc històric molt important. Jo en destacaria les múltiples referències a la companyia que va fer les fortificacions, la 20 companyia de Zapadores, que hi surt en moltes ocasions. També en trobareu altres de més personals i fins i tot una en que podreu trobar la data en que van ser fetes. Com ja he dit i no m’en canso de dir-ho, no us en penedireu si us agrada aquesta part de la historia.

http://orimiro78.blogspot.es/img/Granada_escut_Maullo.jpg 

L’altre destí com ja he dit, es un parc de tombes megalítiques a Gorafe, en un entorn natural de gran bellesa, dit així pot semblar poca cosa, però es tracta d’un conjunt de pràcticament 150 dòlmens en diferents estats de conservació en una extensió relativament petita, a una de les bandes de la vall del riu Gor, just damunt de l’altiplà, evidentment, no vaig poder visitar-los tots, ja que estan distribuïts en petits grups en una extensió de pocs quilometres, no m’atreviria a afirmar que no hi ha una concentració tan gran a alguna altre contrada, però jo no en coneixia cap tan gran, no us la perdeu.

http://orimiro78.blogspot.es/img/Granada_dolmen_gorafe.jpg 

Arribar-hi es cosa fàcil, es tracta d’agafar la sortida de Gorafe de l’autovia de Granada, seguir la carretera i agafar un petit desviament abans que la carretera comenci a baixar a les profunditats d’aquesta espectacular vall. Tant si hi aneu per les tombes com si hi aneu per el paisatge, sortireu plenament satisfets d’aquesta visita.

http://orimiro78.blogspot.es/img/Granada_vall_gorafe.jpg 

Una vegada vistos aquests dos destins i si teniu ganes de veure més coses, no tindreu pas problemes per escollir, la província de granada es suficientment rica en historia com per visitar mostres de molt variat origen i qualitat que van més enllà de la ciutat de Granada.

Ara, com sempre, si més no per els que em seguiu l’escassa trajectòria  que tinc, toca acomiadar-me temporalment fins el següent article i esperar que aquestes quatre ratlles que heu pogut llegir, us animin a passar-hi si es presenta la oportunitat.

 

Oriol Miró Serra.

14 d’Abril de 2009.