Excursions Oriol

La Batalla de l’Ebre, Altres restes relacionades amb ella.

La Batalla de l’Ebre, Altres restes relacionades amb ella.

 

En aquestes línies parlaré de la Batalla de l’Ebre, però no a través dels llocs. Ho faré relacionant alguns dels monuments que han quedat, tots ells relacionats amb algun fet històric de la Batalla de l’Ebre. Per quin començar i quins escollir, es una difícil elecció, en conseqüència us demano un xic de comprensió per ella.

El primer escollit es potser el més modern en quan a inauguració. Parlo d’una de les barcasses que s’utilitzaven per fer els ponts sobre el Riu Ebre i a través dels quals es va poder alimentar de tota mena de subministraments tot un exercit. Si ve ja hi era abans, va ser al 2007 que li van donar un altre sentit afegint-hi uns versos de “ Els Segadors “. Si bé no tenen el mateix significat, no s’allunyen tant l’ un de l’altre. El trobareu a l’anomenat Hort de la Cardoneta, ben propera a l’embarcador i lloc on estan enterrats molts d’aquells valents pontoners.

El següent en que he pensat, el trobareu en un lloc sorprenent, al petit jardí davant de la benzinera de Camposines. Es tracta d’una de les moltes esteles de pedra en honor als caiguts de la Legió Còndor que hi ha escampades per tot el país.

http://orimiro78.blogspot.es/img/RUTAEBRE01.JPG 

Que era la Legió Còndor? Per qui no ho sàpiga eren els voluntaris enviats des d’alemanya per ajudar a l’exercit nacional, assajant així algunes tàctiques que després s’utilitzarien a la Segona Guerra mundial.

La llegenda sobre aquesta estela es que el pilot Gerhard Pach va ser abatut en un dels múltiples atacs a posicions de terra. Freqüentment s’utilitzaven avions ja no vàlids per el servei de caça, més lents i poc maniobrables, per tant més a l’abast d’armes antiaèries, aquest va caure un 1 d’octubre de 1938.

Per els següents, ens hem de traslladar a Corbera d’Ebre, ja de per si museitzat per el COMEBE, i on hi trobarem algunes sorpreses d’allò més agradables.

La primera, sens dubte l’Exposició La Trinxera, un petit però sorprenent museu local magníficament dirigit per en Pere Sans, un bon amic meu que no para mai d’innovar dins el seu reduït espai. Dins d’ell hi trobareu des de varies armes, documentació, restes de bombes, uniformes i fins i tot un cotxe que encara ara em pregunto com l’ha aconseguit encabir. No us el deixeu perdre en cap dels casos.

http://orimiro78.blogspot.es/img/RUTAEBRE03.JPG 

Encara a Corbera i molt proper al poble vell, d’imprescindible visita, hi trobareu en una porta les restes de pintura en una porta de propietat privada. Hi trobareu un INCAUTAT CNT, que encara que desdibuixat prou identificable, resulta difícil pensar com aquesta pintada ha arribat als nostres dies, després que la població de Corbera fos ocupada dos vegades per els nacionals en un any.

http://orimiro78.blogspot.es/img/RUTAEBRE02.JPG 

D’allà recomano arribar-se primer a la posició anomenada Quatre Camins o cota 481 en termes numèrics. Hi trobareu dos monuments, un a cada banda de la carretera. A la pròpiament dita “ Quatre Camins “ hi trobareu una creu en honor als requetés del Terç de Nostra Senyora de Montserrat “ allí caiguts el 19 d’agost de 1938. Just a l’altre banda de Carretera hi trobareu la posició “ Punta Targa “, aquesta ocupada per l’exercit republicà i objectiu de l’atac on els citats requetés van perdre la vida. Aquest monument fins i tot i ha una petita urna on hi ha dipositats algunes restes humanes que en el moment de construcció van voler ser dignificats, posant-los dins d’una urna al peu del monument.

Una vegada visitats aquests dos monuments, us recomano arribar-vos a Vilalba dels Arcs, població que sempre va restar en mans de l’exercit nacional tot i algunes envestides de l’Exercit republicà. La meva recomanació es que aneu per el voltants de l’església, on a part d’un monument als caiguts, podreu apreciar encara les ferides de metralla que mostra la paret posterior de l’església.

Des de Vilalba us recomano refer una part de camí, i agafar la carretera fins a Gandesa. Autèntic punt neuràlgic de la primera resistència de l’exercit franquista i que els republicans no van arribar a entrar-hi mai, només podent-se quedar als seus entorns durant un temps.

Es precisament a un d’aquests entorns que anem, al Puig de l’Àliga, on hi trobarem una petita piràmide construïda en pedra amb simbologia nacional. Per desgracia, en el seu estat no es identificable a qui està dedicat, tot i que sempre he sentit que estava en honor a la legió, per si de cas no ho considereu com si fos una ultima paraula.

Va ser allà, al Puig de l’Àliga on els darrers dies de juliol, les brigades internacionals van lluitar per aquesta cota, punt clau per controlar la carretera de Pinell de Brai i per caure sobre Gandesa a través d’ella. Van ser desallotjats d’ella amb gran esforç per les forces nacionals.

Des d’aquí ens hem de dirigir, tot seguint la carretera de Pinell de Brai cap a l’Indret anomenat La Vall Closa, indret per al qual arribarem a un dels pocs monuments purament republicans construïts a l’època de la batalla. Es tracta d’una humil piràmide de ciment, no excessivament alta en la qual els membres de la XV Brigada Internacional van inscriure els noms d’alguns dels seus companys caiguts tant en la Batalla de l’Ebre com anteriors. Certament la pujada es prou dificultosa, però es molt important per entendre algunes de les dificultats de moviment de les que parlen els llibres i les memòries existents, en que relaten les dificultats i penúries que van haver de viure aquells homes en aquells terribles mesos del 38.

http://orimiro78.blogspot.es/img/RUTAEBRE04.JPG 

Arribats a aquest moment, es podria dir que ens hem pogut fer una idea prou encertada del que va ser la primera línia de front fins el 30 d’octubre, moment en que va caure la Serra de Cavalls i el que restava de front es va enfonsar fins al punt que en 14 dies arribaven les forces de l’exercit nacional a La Fatarella, lloc on ens dirigirem a continuació per les carreteres existents a la comarca.

Es abans d’arribar a La Fatarella, just a la cruïlla de carreteres que ens portaria a Vilalba dels Arcs on hi trobarem un dels últims elements a visitar avui, en una cantonada trobarem un petit monument en forma de columna i una creu esculpida dins seu que resa:

LA IV DE DIVISION DE NAVARRA A SUS CAIDOS EN ESTA ZONA 1936 - 1939.

Com aquest en trobarem més del que sembla arreu de Catalunya, i encara que no podem estar d’acord no hauríem d’oblidar que forma part de la nostra historia i dels que per allà van passar quan la batalla més ferotge de tota la Guerra Civil Espanyola estava apunt d’acabar-se amb evidents resultats desfavorables tant per l’exercit republicà com per el nostre país.

Es molt possible que arribats a aquest punt, el cansament comenci a notar-se i amb raó, però us demano un últim esforç que no requerirà masses energies. Heu de seguir la carretera i passar de llarg de La Fatarella fins arribar a una cruïlla que porta a Riba – Roja d’Ebre o Ascó. Dirigiu-vos cap a la Riba – Roja uns metres fins que trobeu una ample pista de terra que recorre la Serra dels Valencians, passats pocs metres veureu al cantó del camí una placa d’allò més curiosa i interessant.

http://orimiro78.blogspot.es/img/RUTAEBRE05.JPG 

Es tracta de la placa dedicada a un tanquista alemany de nom Gustav Trippe, que va morir el 14 de novembre del 1938, moment en que s’estava lluitant per superar la darrera resistència republicana de La Serra de La Fatarella, organitzada amb l’objectiu d’aconseguir una retirada ordenada del que quedava d’exercit, objectiu complert amb eficàcia i després del qual es va poder donar per acabada la Batalla de l’Ebre dos dies més tard, després de fer esclatar el darrer pont que unia les dos ribes i que estava instal·lat a Flix.

I ara si que podríem donar per acabada la ruta, una ruta que us ha portat per alguns dels llocs més mítics d’aquesta batalla, també us haurà fet descobrir-ne alguns ben segur. Òbviament, he hagut de deixar alguns llocs de banda, el motiu no ha estat cap altre de fer una ruta el més racional possible, fent d’aquesta ruta que us proposo una experiència d’allò més agradable i espero que prou didàctica.

 

 

 

Oriol Miró Serra.

25 d’Abril de 2011

Comentarios

després h\'aver llegit diversos llibres i visitat algún dels llocs de la batalla de l\'ebre , estaba buscant informacio per aprofundir en el coneixement de llocs concrets i he trobat aquest bloc que m\'ha semblat interesant, he mirat quasi tots els articles i em semblen molt útuls. m\'apunto unes quantes rutes que no tinc fetes,. Algun dia potser aniré a veure alguna de les recreacions històriques.

Añadir un Comentario: