Excursions Oriol

La Picossa, l’observatori de la Batalla de l’Ebre.

La Picossa, l’observatori de la Batalla de l’Ebre.

 

Avui ens traslladem a l’Ebre, més concretament al Massís de La Picossa. Una zona ni prou coneguda ni valorada de la Batalla de l’Ebre, que pot servir de gran ajuda per entendre el sentit dels moviments que durant aquells 115 dies de l’any 38, van marcar fortament l’historia de les comarques properes a l’Ebre i de la resta del nostre país.

Aquest massís calcari situat al nord oest de Mora d’Ebre s’erigí ràpidament com espai de reraguarda i com un gran observatori d’artilleria del qual en encara ara en trobarem restes.

Una vegada introduïts en la temàtica del dia, ens dirigirem fins a l’ermita de Sant Jeroni. Autèntic punt de sortida de la ruta que avui us proposo, d’allà heu d’agafar el Camí de La Picossa prop de 800 metres, moment en que trobarem un petit i estret trencall que porta al Racó dels Avencs. Des d’on us enfilareu tot seguint les marques blanques i verdes que anireu seguint si fa no fa durant tota la ruta, no patiu per arribar al Racó dels Avencs, aquest indret està degudament senyalitzat per el seu interès tant natural com paisatgístic.

http://orimiro78.blogspot.es/img/PICOSSA01.JPG 

Es allà on entre obertures d’avencs que entren en les profunditats de la terra trobareu una obertura a terra envoltada de pedres ben propera al penya-segat. Aquest obertura presenta el que creiem mostres d’execució humana, com poden ser rastres de barilles verticals a les seves parets o les ja citades pedres al seu voltant, que descriuen una forma rodona. Això i alguns testimonis locals que ens han dit que en aquells forats s’hi posaven els materials i després es tapaven amb branques, ens fa considerar aquest forat com a dipòsit de materials o polvorí, tot descartant la categoria de pou de tirador per l’excessiva alçada, però això ja us ho deixo a la vostra consideració.

http://orimiro78.blogspot.es/img/PICOSSA04.JPG 

Des d’aquest punt, ens hem de dirigir a l’espectacular Cova de la Porca, de la qual, si be no podem confirmar l’ús durant el conflicte, si que podem assegurar que hi era molt abans que la batalla. Es allà on potser comença la pitjor part de la ruta respecte a l’esforç físic. Tot seguint el peu d’un espectacular penya-segat, hi trobarem coves naturals que ben segur van ser utilitzades de bivac per la tropa. Les proves les tenim en que algunes mostren parets en pedra seca o el sostre ennegrit, possiblement del seu ús com a cuina. Hem de pensar que un foc a l’aire lliure hagués estat una perfecta senyal per als avions de l’exercit nacional, cosa que porta a un raonament prou creïble que fessin el foc en aquella obertura, evitant així el risc que poguessin detectar la foguera des de l’aire. A més estan perfectament a cobert de l’artilleria a causa de la verticalitat de la paret en que reposen.

Una vegada arribats a dalt, i tot just abans de girar cap a la dreta i anar seguint el camí que voreja poderoses parets verticals. Us recomano que feu un primer cop d’ull a la vista que s’acaba d’obrir davant vostra, per primera vegada tenim davant nostre les vistes de la Serra de Caballs i alguns pobles i indrets protagonistes de la Batalla de l’Ebre. Aquestes vistes us acompanyaran tot el trajecte fins al cim de la Picossa, permetent-vos passar del paper al terreny els episodis descrits en nombrosos llibres sobre aquesta batalla.

http://orimiro78.blogspot.es/img/PICOSSA02.JPG  

Una vegada hagueu arribat al cim de La Picossa, i just sota el vèrtex geodèsic, hi trobareu una petita galeria excavada a la roca que travessa el cim, no fa massa més de cinc metres amb una petita obertura lateral dins seu. Sense cap mena de dubte ens atrevim a confirmar que es tracta de les restes de l’observatori d’artilleria que surt citat en un llibre de rutes per escenaris de la Guerra Civil Espanyola.

http://orimiro78.blogspot.es/img/PICOSSA03.JPG 

Encara en el cim de La Picossa, us recomano aturar-vos i apreciar com deu mana el paisatge que ara contempleu. Hi veureu Gandesa, Corbera d’Ebre, Vall del Riu Sec, Serres de Caballs i Pàndols, Vall de la Torre, Pinell de Brai i un llarg etcètera que ben segur us evocarà als episodis que ben segur coneixeu per les vostres lectures. Com he dit en les primeres línies d’aquest article, ben segur que us ajudarà a entendre encara més l’evolució que tenir la batalla més dura de tota la Guerra Civil, i alhora us donarà un nou punt de vista sobre els fets allà succeïts.

Un cop allà, ja toca tornar, però no per on heu vingut seguiu la carena durant prop de 600 o 700 metres, per anar a trobar una senyal de fusta, que encara que malmesa, us indica la direcció cap a Sant Jeroni. Durant aquesta primera part de trajecte tindreu l’oportunitat de veure les restes d’alguns parapets molt precaris, la seva qualitat fa pensar que pertanyen a les forces nacionals, que van ocupar aquesta serra el dia 7 de novembre. Sense massa risc d’error devien tenir la funció de rebutjar els més que possibles contraatacs republicans per intentar recuperar les posicions perdudes.

Com aquell que diu, una vegada apreciats aquests parapets i ja a la senyal que he citat unes línies més amunt, no queda més remei que anar baixant per una torrentera de gran bellesa, que ens porta entre bancals que intenten dominar una mica la força de l’aigua, una vegetació prou espectacular en alguns trams per acabar morint al darrera de l’Ermita de Sant Jeroni, punt de partida d’una ruta que crec que us omplirà de satisfacció, ja sigui des del punt de vista natural com de l’històric.

 

 

Oriol Miró Serra.

9 de Febrer de 2011

Comentarios

No hay ningún comentario

Añadir un Comentario: