Excursions Oriol

L’ Ordal, la darrera defensa de Barcelona.

L’ Ordal, la darrera defensa de Barcelona.

 

Benvinguts de nou a aquest espai i gràcies per la vostra companyia. En la ruta d’avui m’he decidit per el Coll de l’Ordal, centrant-me en un autèntic descobriment per a mi.

Es tracta de una línia de trinxeres de la Guerra Civil que una bona gent de Sant Pau d’ Ordal dona a conèixer una vegada al mes a tothom que s’apunti a les sortides que organitzen una vegada al mes i amb un èxit força raonable.

La visita comença des de la plaça de Sant Pau d’Ordal i es dirigeix ràpidament vers El Pago per camins secundaris fins a un primer punt, enmig de les vinyes. En aquell, prou elevat sobre el poble i amb vistes sobre la N-340 us faran una primera explicació sobre el sentit de la línia de defensa, les unitats que allí lluitaren i les circumstancies que van portar a resistir en aquell paratge els darrers dies de gener del 39. Tot plegat en un ambient d’allò més agradable i de manera molt entenedora.

http://orimiro78.blogspot.es/img/ORDAL01_.JPG 

Una vegada posats en situació la ruta continua fins El Pago, on es travessa la carretera per endinsar-se als primers desnivells, just sobre les vinyes. On hi trobareu petites trinxeres i parapets de pedra cada pocs metres formant una primera línia que cobria la carretera, tant de cara com de costat, formant així el que s’anomena foc creuat. El fet que encara no estiguin unides entre elles ajuda a entendre la pressa amb que es va fortificar, intentant crear una línia el més resistent possible tenint en compte que l’atac nacional estava ben pròxim als defensors republicans, sent aquest el punt i final per la visita turística.

http://orimiro78.blogspot.es/img/ORDAL02_.JPG 

Des d’allà i recorrent uns quilometres en direcció Barcelona arribarem a l’indret anomenat El Collet, on es va establir una segona línia de defensa, creant així el factor de defensa en profunditat tant utilitzat a la Batalla de l’Ebre. Allí vaig poder veure entre els arbres dos pous de tirador units entre si per una trinxera. Sembla ser que com aquella posició n’hi havia algunes més per la zona i a banda i banda de la carretera, malauradament el temps s’ens tirava al damunt i encara quedava una zona per veure.

La tercera zona, també a banda i banda de la carretera està definida entre el que anomenen La Casa Llarga i la Casa del Marqués de camps hi trobarem també entre boscos diversos pous de tirador, alguns d’ells comunicats entre si, formant una mena de centres de resistència o tercera línia. Aquestes posicions són les menys elaborades de totes les que haurem pogut veure, tot i així el seu domini sobre el pla indica clarament quina era la seva funció.

Una vegada acabada la visita a les tres línies, em van comentar que el lloc de comandament estava a la primera casa de L’Ordal, també que a la Casa del Marqués de Camps hi havia assessors militars russos.

Com haureu vist, aquesta defensa de L’ Ordal del 22 i 23 de gener, tot i basar-se una mica en l’ improvisació i emparar-se em unes fortificacions massa dèbils per la temible superioritat de l’atac nacional, està força ben plantejada, tenint en compte factors com els focs creuats i la defensa en profunditat. Essent els seus punts fluixos la falta de temps per fortificar i la superioritat enemiga, que va atacar per els flancs abans que res, aconseguint d’aquesta manera que la resistència per el centre fos més dèbil encara, per la por a quedar envoltats.

Si a això hi sumem que la situació en aquell moment ja estava força clara i que la voluntat de resistir era força desigual depenent de l’ unitat,  tenim un masses factors en contra per fer d’aquella resistència a L’Ordal un perill real per a l’exercit nacional. Convertint-se només en un obstacle per guanyar temps per als que fugien i els que volien muntar una mena de defensa emparant-se amb el Riu Llobregat, que tampoc va resultar massa efectiva.

Una vegada arribat a aquest punt i abans de tancar aquest article, vull agrair l’atenció que vaig rebre d’en Josep Mata, Antonio Corral i Ernesto Gonzalez. Ja que si jo podia saber alguna cosa per llibres llegits, ells em van eixamplar molt els coneixements d’aquest tema. Tasca que repeteixen sense descans i amb gran paciència. Si encara no heu fet aquesta ruta, feu-la, ben segur que no us penedireu.

 

 

Oriol Miró Serra.

22 de Gener de 2011

Comentarios

No hay ningún comentario

Añadir un Comentario: