Excursions Oriol

La Plana del Coll de Balaguer, porta de Tarragona.

Escrito por orimiro78 10-07-2011 en General. Comentarios (0)

La Plana del Coll de Balaguer, la porta de Tarragona.

 

Al municipi de l’Hospitalet de l’Infant hi trobarem les restes del que va ser un dels ramals del que van ser les línies de defensa de Catalunya projectades per Vicente Rojo, i la trobarem en un estat bastant millor del que seria imaginable després de farà poc més de 70 anys. Ja sigui a causa de la dificultat d’accés d’algunes, de la poca importància que van tenir en no utilitzar-les o de l’oblit dels veïns, sigui per el que sigui hi hem de donar gràcies ja que ens permetrà fer-nos una idea bastant aproximada d’un sistema defensiu en profunditat d’allò més espectacular.
Es podria afirmar que tot el sistema defensiu comença al Barranc de les forques, ben proper al límit del municipi de L’Ametlla de Mar, i on tot resseguint el fossar natural que formen les parets de la riera trobem a un dels cantons petits nuclis de resistència molt ben construïts. Del mar fins a la mort del Barranc en trobarem un mínim de quatre, cada un d’ells cobrint els punts on les verticals parets suavitzen les seves formes i permetrien que un exercit atacant temptés la sort tot intentant baixar per la riera i buscar algun punt dèbil en el sistema defensiu.

http://orimiro78.blogspot.es/img/Coll_Balaguer_02.jpg 
En aquests quatre reductes hi trobarem poderoses trinxeres recobertes de ciment, refugis, nius de metralladora i fins i tot posicions on ben bé hi cabia un canó anti-tanc dels de l’època. Trobant la major concentració de tots aquests elements citats en el que ara es l’antiga carretera de València, fortificada poderosament a banda i banda d’ella. Guarda certa lògica, ja que si per algun punt podien passar els vehicles pesats, precisament era per la carretera. Veient aquestes fortificacions comencem a entendre que allà hi tenien un pla de defensa més ben elaborat del que a vegades sembla.

http://orimiro78.blogspot.es/img/Coll_Balaguer_01.jpg 
El següent graó defensiu seriós, el trobarem al que s’anomena Collet del Vent, que sense ser una gran elevació des de les seves fortificacions obtenim una gran visió de la carretera, a més d’ajudar a fer estret el camí còmode per un suposat exercit atacant. Ja que les muntanyes en un primer moment relativament llunyanes de la costa es van apropant a ella. Aquí hi trobarem unes trinxeres excavades en roca viva, reforçades per nius de metralladora i pous de tirador que busquen que l’única manera de seguir endavant sigui per la carretera, introduint així a l’enemic en una ratera de la qual costi sortir-ne.
El següent punt defensiu, es podria considerar el Barranc de Mala Set, aquí trobarem un altre punt considerat clau en una defensa. En tots els turons i muntanyes hi trobarem petits pous de tirador, algun niu de metralladora, trinxeres i refugis. En aquest cas tots estan orientats cap el mar, ajudant així a empènyer a l’atacant encara més cap el mar, convidant-lo a seguir per la carretera mentre rep foc hostil per un dels seus laterals. L’ ubicació de les defenses aquí es a causa que en aquest punt les muntanyes, abans molt encrestades i de fàcil defensa comencen a arrodonir-se, en conseqüència, totes aquestes fortificacions fan la doble funció de mantenir hostilitzat l’atacant i impedir un possible moviment de flanqueig per les muntanyes.

http://orimiro78.blogspot.es/img/Coll_Balaguer_03.jpg 
La quarta zona defensiva la trobarem al Barranc de Llèria, també barranc de poderoses parets verticals. En aquest cas hi ha identificats un mínim de dos zones fortificades, una a l’anomenat Pont de la Batalla, punt en que s’unien els aleshores dos únics ponts existents i per tant zona de pas obligat. Consta d’una línia de trinxeres en força mal estat i de les escasses restes d’un niu de metralladora a l’altre banda de la via del tren, a més el pont de la carretera presenta un evident canvi de color en el ciment que denota que va ser destruït durant la retirada d’aquell 13 de gener de 1939.

http://orimiro78.blogspot.es/img/Coll_Balaguer_04.jpg 
El següent punt fortificat en el Barranc de Llèria el trobem gairebé al final d’ell, propera a un dipòsit d’aigua, en aquest punt fins el 2007 hi havia un interessantissim sector amb trinxeres excavades a la pedra, pous de tirador reforçats amb pedra de la zona i refugis. Encara que alguns son visibles encara molts van desaparèixer per els voltants del 2007 a causa de les obres de l’autovia A-7. No obstant això, si podeu arribar-hi feu-ho, ja que sembla que va ser allà on hi va haver una breu resistència per guanyar un xic de temps per als que anaven direcció Tarragona.
Per desgracia nostra, aquest es un dels punts de més difícil recorregut i identificació. La proximitat a les centrals nuclears i la construcció de moltes vies de trànsit ha fet que en molt punts sigui difícil o pràcticament impossible arribar-hi.

http://orimiro78.blogspot.es/img/Coll_Balaguer_06.jpg 
El següent sector es podria dividir en dos, el que es l’antic pas de Coll de Balaguer i Cala Gestell, que tot i que separats entre si formen l’autentica Barrera a superar.
Si comencem per l’antic pas del Coll de Balaguer, ara tallat en dos parts per l’autovia ja comentada, trobarem diferents parapets i fins i tot algun forat excavat a la roca en mig del no res que indica que allà hi havia d’anar algun niu de metralladora o element similar. Tot i aquests elements prou destacades, l’autentica peça mestra de tot el sistema defensiu de Coll de Balaguer es mostra ara. Altiva i regnant el paisatge ens trobarem amb una bateria en casamata per quatres peces d’artilleria, que anaven instal•lades cada una en una casamata totalment coberta i que es comunicaven entre si per un ampli passadís interior. Permetent fer foc tant cap a terra com cap a mar. Que no us espanti la seva aparença d’ inaccessible, si aneu per darrera seu trobareu un camí que mena a una pedrera que us deixarà als seus peus i accedir-hi.
http://orimiro78.blogspot.es/img/Coll_Balaguer_07.jpg 

Des d’allà tot anant a buscar la carretera de nou per anar al sector de Cala Gestell, es fa necessària una parada, ja que en els camps propers a un desguàs de cotxes hi trobarem el que eren els polvorins de tot el sistema defensiu, en són quatre, tots ells excavats a la roca, previstos de dos accessos i sales interiors. Un d’ells l’han netejat de vegetació fa ben poc, permetent així que la seva visita no sigui dificultosa.
Una vegada al sector de Cala Gestell, ens trobem amb el segon punt en importància. Entre la carretera i el mar, deixant la imponent bateria a las seva dreta.

http://orimiro78.blogspot.es/img/Coll_Balaguer_09.jpg 
Consta de tres línies de trinxeres, totes elles aprofitant el terreny, degudament reforçades amb nius de metralladora, refugis, pous de tirador. La primera la trobareu molt propera a la carretera d’accés a la central nuclear Vandellòs 1, entre els arbres unes molt properes a la via del tren les altres. La segona línia just al turó de darrera seu, fent una corba que tant vigila la trinxera de davant com els seus laterals, permetent fer foc sobre la carretera. Consta de nius de metralladora, refugis i trinxeres excavades a terra. Molt propera a ella, a contravessant de la segona línia i seguint un camí expressament construït trobarem un parell de terrasses de ciment, encara amb els cargols a terra que havien d’acollir peces antiaèries. Just a l’altre banda i sota el camí trobareu les seves galeries excavades a la roca, segurament amb funció de polvorí.
A la tercera línia s’hi arriba després de deixar el camí per on havíem vingut i travessar anar pujant cap el punt més alt, anomenat El Torn. Hi trobareu un parell de nius de metralladora, aparentment no acabats, trinxeres de ciment amb refugis ensorrats i els algunes posicions de tirador. Totes elles s’encarregaven tant de cobrir la carretera com de cobrir la segona línia que hem deixat enrere.

http://orimiro78.blogspot.es/img/Coll_Balaguer_11.jpg 
Com haureu vist entre la bateria i aquest camp fortificat havien de fer una barrera de molt difícil travessar, a la qual s’hauria obligat a arribar a l’atacant a base d’hostilitzar-lo constantment de lateral o de front. Aquí també s’ha trobat algunes restes de metralla escampades, que si bé no es senyal de combats, si que es senyal que els van bombardejar.
Havent arribat aquí podríem pensar que ja hem acabat el recorregut per aquestes sorprenents restes històriques, doncs no pas, queda la zona de Cala d’Oques, que quedant del tot a reraguarda i encarada cap el mar fa la funció tant de defensa de costa com d’evitar possibles moviments d’envoltament. Consta d’un niu de metralladores amb dos petites casamates i una bateria mai acabada.

http://orimiro78.blogspot.es/img/Coll_Balaguer_16.jpg 
Al niu de s’hi accedeix des de la Punta de Cala Bea, a través d’una petita trinxera que dona accés a un parell de casamates comunicades entre si a través d’una trinxera interna. Una d’elles mira cap al mar, l’altre cap al nord, vers l’extensa platja que porta a Hospitalet de l’Infant.
Respecte la bateria mai acabada, consta de tres cercles de ciment i una sala de poderoses parets de formigó a la qual s’hi accedia per una pista feta expressament per a ella encara visible. Es pot agafar al peu de la carretera i fins i tot hi trobareu les canalitzacions d’evacuació d’aigua. Van ordenar-ne l’aturada el desembre de 1938. Tot el conjunt de la bateria està protegit per una trinxera excavada a la pedra entre 50 i 100 metres direcció la via del tren, tot i que plena de vegetació en ella encara hi trobareu dos nivells de profunditat, un parell de refugis i algun parapet sobre d’ella. La seva forma corba li dona gran camp de visió, cosa que denota la seva importància dins el complex fortificat de Cala d’Oques.
I fins aquí es podria dir que hem arribat al final del complex fortificat de Coll de Balaguer, que consta de prop de 8 quilometres de profunditat perfectament estudiats. La seva construcció fou portada a terme per un batalló de presoners de guerra i presoners polítics que estava instal•lat a Hospitalet de l’Infant.
Ara, havent estat testimonis del grau de fortificació d’aquesta contrada, potser us quedarà l’enigma de per que no es va utilitzar al màxim aquesta línia, la resposta es força fàcil d’entendre. Quan el 13 de Gener es dona l’ordre a les forces que encara estaven a Tortosa, aquesta ordre es la de retirar-se a la línia del Riu Gaià, ja que per exemple, el mateix dia 13 les forces nacionals arribaven a Tivissa, població que cau a la reraguarda de la línia.
Com a últim apunt, m’agradaria deixar clar que segurament quan llegiu aquestes línies segurament hauran quedat desfasades, ja que l’historiador local Alfons Tejero Farnós, al qual tinc la sort de considerar amic, segueix treballant en la zona i no seria la primera vegada que em truca anunciant-me un nou descobriment, en conseqüència crec que encara queden coses a treure a la llum d’aquest magnífic conjunt fortificat recentment descrit.


BIBLIOGRAFIA:
Inventari de les restes arqueològiques i històriques de la Plana del Coll de Balaguer.
Alfons Tejero Farnós.
Edita Ajuntament de Vandellòs i Hospitalet de l’Infant.

La Batalla del Ebro, Asedio de Tortosa y combates de Amposta. Del rio Guadalope al Gaià, con las ocupaciones de Falset, Montblanc, Valls, Reus y Tarragona (1938 – 1939 )
Lluís M. Mezquida i Gené.
Edició de Diputació de Tarragona.

República i Guerra Civil a l’Ametlla de Mar.
Xavier Figueres Frasnedo.
Edita Ajuntament de l’Ametlla de Mar.

 

 

Oriol Miró Serra.
23 d’Abril de 2011

La Batalla de l’Ebre, Altres restes relacionades amb ella.

Escrito por orimiro78 25-04-2011 en General. Comentarios (1)

La Batalla de l’Ebre, Altres restes relacionades amb ella.

 

En aquestes línies parlaré de la Batalla de l’Ebre, però no a través dels llocs. Ho faré relacionant alguns dels monuments que han quedat, tots ells relacionats amb algun fet històric de la Batalla de l’Ebre. Per quin començar i quins escollir, es una difícil elecció, en conseqüència us demano un xic de comprensió per ella.

El primer escollit es potser el més modern en quan a inauguració. Parlo d’una de les barcasses que s’utilitzaven per fer els ponts sobre el Riu Ebre i a través dels quals es va poder alimentar de tota mena de subministraments tot un exercit. Si ve ja hi era abans, va ser al 2007 que li van donar un altre sentit afegint-hi uns versos de “ Els Segadors “. Si bé no tenen el mateix significat, no s’allunyen tant l’ un de l’altre. El trobareu a l’anomenat Hort de la Cardoneta, ben propera a l’embarcador i lloc on estan enterrats molts d’aquells valents pontoners.

El següent en que he pensat, el trobareu en un lloc sorprenent, al petit jardí davant de la benzinera de Camposines. Es tracta d’una de les moltes esteles de pedra en honor als caiguts de la Legió Còndor que hi ha escampades per tot el país.

http://orimiro78.blogspot.es/img/RUTAEBRE01.JPG 

Que era la Legió Còndor? Per qui no ho sàpiga eren els voluntaris enviats des d’alemanya per ajudar a l’exercit nacional, assajant així algunes tàctiques que després s’utilitzarien a la Segona Guerra mundial.

La llegenda sobre aquesta estela es que el pilot Gerhard Pach va ser abatut en un dels múltiples atacs a posicions de terra. Freqüentment s’utilitzaven avions ja no vàlids per el servei de caça, més lents i poc maniobrables, per tant més a l’abast d’armes antiaèries, aquest va caure un 1 d’octubre de 1938.

Per els següents, ens hem de traslladar a Corbera d’Ebre, ja de per si museitzat per el COMEBE, i on hi trobarem algunes sorpreses d’allò més agradables.

La primera, sens dubte l’Exposició La Trinxera, un petit però sorprenent museu local magníficament dirigit per en Pere Sans, un bon amic meu que no para mai d’innovar dins el seu reduït espai. Dins d’ell hi trobareu des de varies armes, documentació, restes de bombes, uniformes i fins i tot un cotxe que encara ara em pregunto com l’ha aconseguit encabir. No us el deixeu perdre en cap dels casos.

http://orimiro78.blogspot.es/img/RUTAEBRE03.JPG 

Encara a Corbera i molt proper al poble vell, d’imprescindible visita, hi trobareu en una porta les restes de pintura en una porta de propietat privada. Hi trobareu un INCAUTAT CNT, que encara que desdibuixat prou identificable, resulta difícil pensar com aquesta pintada ha arribat als nostres dies, després que la població de Corbera fos ocupada dos vegades per els nacionals en un any.

http://orimiro78.blogspot.es/img/RUTAEBRE02.JPG 

D’allà recomano arribar-se primer a la posició anomenada Quatre Camins o cota 481 en termes numèrics. Hi trobareu dos monuments, un a cada banda de la carretera. A la pròpiament dita “ Quatre Camins “ hi trobareu una creu en honor als requetés del Terç de Nostra Senyora de Montserrat “ allí caiguts el 19 d’agost de 1938. Just a l’altre banda de Carretera hi trobareu la posició “ Punta Targa “, aquesta ocupada per l’exercit republicà i objectiu de l’atac on els citats requetés van perdre la vida. Aquest monument fins i tot i ha una petita urna on hi ha dipositats algunes restes humanes que en el moment de construcció van voler ser dignificats, posant-los dins d’una urna al peu del monument.

Una vegada visitats aquests dos monuments, us recomano arribar-vos a Vilalba dels Arcs, població que sempre va restar en mans de l’exercit nacional tot i algunes envestides de l’Exercit republicà. La meva recomanació es que aneu per el voltants de l’església, on a part d’un monument als caiguts, podreu apreciar encara les ferides de metralla que mostra la paret posterior de l’església.

Des de Vilalba us recomano refer una part de camí, i agafar la carretera fins a Gandesa. Autèntic punt neuràlgic de la primera resistència de l’exercit franquista i que els republicans no van arribar a entrar-hi mai, només podent-se quedar als seus entorns durant un temps.

Es precisament a un d’aquests entorns que anem, al Puig de l’Àliga, on hi trobarem una petita piràmide construïda en pedra amb simbologia nacional. Per desgracia, en el seu estat no es identificable a qui està dedicat, tot i que sempre he sentit que estava en honor a la legió, per si de cas no ho considereu com si fos una ultima paraula.

Va ser allà, al Puig de l’Àliga on els darrers dies de juliol, les brigades internacionals van lluitar per aquesta cota, punt clau per controlar la carretera de Pinell de Brai i per caure sobre Gandesa a través d’ella. Van ser desallotjats d’ella amb gran esforç per les forces nacionals.

Des d’aquí ens hem de dirigir, tot seguint la carretera de Pinell de Brai cap a l’Indret anomenat La Vall Closa, indret per al qual arribarem a un dels pocs monuments purament republicans construïts a l’època de la batalla. Es tracta d’una humil piràmide de ciment, no excessivament alta en la qual els membres de la XV Brigada Internacional van inscriure els noms d’alguns dels seus companys caiguts tant en la Batalla de l’Ebre com anteriors. Certament la pujada es prou dificultosa, però es molt important per entendre algunes de les dificultats de moviment de les que parlen els llibres i les memòries existents, en que relaten les dificultats i penúries que van haver de viure aquells homes en aquells terribles mesos del 38.

http://orimiro78.blogspot.es/img/RUTAEBRE04.JPG 

Arribats a aquest moment, es podria dir que ens hem pogut fer una idea prou encertada del que va ser la primera línia de front fins el 30 d’octubre, moment en que va caure la Serra de Cavalls i el que restava de front es va enfonsar fins al punt que en 14 dies arribaven les forces de l’exercit nacional a La Fatarella, lloc on ens dirigirem a continuació per les carreteres existents a la comarca.

Es abans d’arribar a La Fatarella, just a la cruïlla de carreteres que ens portaria a Vilalba dels Arcs on hi trobarem un dels últims elements a visitar avui, en una cantonada trobarem un petit monument en forma de columna i una creu esculpida dins seu que resa:

LA IV DE DIVISION DE NAVARRA A SUS CAIDOS EN ESTA ZONA 1936 - 1939.

Com aquest en trobarem més del que sembla arreu de Catalunya, i encara que no podem estar d’acord no hauríem d’oblidar que forma part de la nostra historia i dels que per allà van passar quan la batalla més ferotge de tota la Guerra Civil Espanyola estava apunt d’acabar-se amb evidents resultats desfavorables tant per l’exercit republicà com per el nostre país.

Es molt possible que arribats a aquest punt, el cansament comenci a notar-se i amb raó, però us demano un últim esforç que no requerirà masses energies. Heu de seguir la carretera i passar de llarg de La Fatarella fins arribar a una cruïlla que porta a Riba – Roja d’Ebre o Ascó. Dirigiu-vos cap a la Riba – Roja uns metres fins que trobeu una ample pista de terra que recorre la Serra dels Valencians, passats pocs metres veureu al cantó del camí una placa d’allò més curiosa i interessant.

http://orimiro78.blogspot.es/img/RUTAEBRE05.JPG 

Es tracta de la placa dedicada a un tanquista alemany de nom Gustav Trippe, que va morir el 14 de novembre del 1938, moment en que s’estava lluitant per superar la darrera resistència republicana de La Serra de La Fatarella, organitzada amb l’objectiu d’aconseguir una retirada ordenada del que quedava d’exercit, objectiu complert amb eficàcia i després del qual es va poder donar per acabada la Batalla de l’Ebre dos dies més tard, després de fer esclatar el darrer pont que unia les dos ribes i que estava instal·lat a Flix.

I ara si que podríem donar per acabada la ruta, una ruta que us ha portat per alguns dels llocs més mítics d’aquesta batalla, també us haurà fet descobrir-ne alguns ben segur. Òbviament, he hagut de deixar alguns llocs de banda, el motiu no ha estat cap altre de fer una ruta el més racional possible, fent d’aquesta ruta que us proposo una experiència d’allò més agradable i espero que prou didàctica.

 

 

 

Oriol Miró Serra.

25 d’Abril de 2011

Aeròdroms al voltant de Valls, un patrimoni sorprenent.

Escrito por orimiro78 15-03-2011 en General. Comentarios (1)

Aeròdroms al voltant de Valls, un patrimoni sorprenent.

 

Avui ens mourem per la vila de Valls, capital de la comarca de l’Alt Camp, de la mà de Jordi Perez Molina. Coneixedor de tots o quasi tots els fets que van envoltar la vila durant la guerra civil.

Tot i reconèixer que l’objectiu principal eren els aeròdroms, en Jordi no es va poder estar de fer-me una mostra per l’interior de Valls, mostrant-me el perímetre del que havia estat l’immens complex hospitalari de vora 400 llits, que servia al XV cos d’exercit republicà entre multitud d’anècdotes i fets d’allò més sorprenents. Era el principi del dia i ja començava amb una grata sorpresa d’allò més satisfactòria.

Des d’allà, tot fent una breu parada al monument de la fossa comú de l’hospital que hi ha al cementiri, ens vam dirigir cap a l’extensa superfície que hi ha entre les carreteres de Pla de Santa Maria i Alió, on estava situat l’aeròdrom de Valls.

Es allà on el meu excel·lent guia, va començar a dirigir-me per els camins que si fa no fa recorrien el perímetre del que era l’aeròdrom, trobant en el seu recorregut tot un seguit d’elements que intentaré descriure el més fidelment possible.

El primer que va aparèixer va ser la caseta de l’estat major, des d’on es dirigien els moviments del camp i per on van passar els més alts comandaments de l’aviació republicana, també coneguda com La Gloriosa. Aquest edifici presenta encara ara, en una de les seves parets laterals les restes de pintura del que volia ser el seu camuflatge. Tot i que força desgastat encara ara es distingeixen sense massa esforç. També s’hi pot veure una petita barraca amb sostre d’uralita i bigues de rails de tren, elements molt comuns a l’hora de construir equipaments amb una certa rapidesa, tot aprofitant elements ja existents.

http://orimiro78.blogspot.es/img/valls01.jpg 

Poca estona després, i sempre seguint el perfil del camp, trobarem un impressionant refugi antiaeri de tres boques. La seva construcció presenta passadissos amb angles tancats i baixa ràpidament fins uns set metres de profunditat, cosa que el feia molt segur en el cas d’un bombardeig. També val la pena remarcar que en aquest refugi s’hi pot veure una mostra de la tècnica constructiva, la trobarem a baix de tot, just al punt on conflueixen tres passadissos. Veureu que en un d’ells s’hi veu la galeria excavada a terra i encara no ha estat reforçada amb la volta de maons que caracteritza tota aquesta obra d’enginyeria.

http://orimiro78.blogspot.es/img/valls03.jpg 

El següent element, tot dirigint-nos cap a l’estat major, es un altre refugi, aquest es més ample, estava electrificat i només consta de dos accessos, també es diferencia per el fet que la primera part del seu accés es en rampa que després es transformarà en escales. En la resta d’aspectes de la seva construcció es força similar a l’anterior descrit, el calaix per la farmaciola a l’entrada, els respiradors que portaven aire al seu interior, la seva construcció en maó i els angles en el recorregut que protegien de la metralla en són una prova d’allò més visible i notòria.

http://orimiro78.blogspot.es/img/valls04.jpg 

Per arribar al següent element ja s’ha de recórrer més distancia, tot deixant a un costat un edifici amb escàs valor que va servir de cuina en el que no ens vam aturar. Es tracta d’una paret on es calibrava l’armament. Força malmesa tant per el pas del temps com per el seu ús encara presenta impactes de bala. El seu us es simple, si l’armament de l’avió havia de ser precís a certa distancia, aquest es posava a la distancia i feia foc contra la paret degudament preparada, així li anaven ajustant les metralladores fins que s’arribava al punt de precisió desitjat.

http://orimiro78.blogspot.es/img/valls06.jpg  

Ben proper a aquest element, em va mostrar un quadrat de maó amb una mena de graons de ferro, em va dir que es el que queda d’un refugi simple que ja ha desaparegut. Tampoc m’entretindré massa en donar detalls de l’explicació, ja que en poca estona en trobarem dos i això us permetrà entendre’l més gràficament.

Des d’aquí s’ha de travessar el que era la pista de vol, ara difícilment imaginable degut als seus usos agrícoles posteriors, fins ben a la vora de la carretera d’Alió.

http://orimiro78.blogspot.es/img/valls05.jpg 

Es vora aquesta carretera on trobarem dos refugis simples no massa separats entre ells, es tracta d’una obra excavada a terra en forma de L majúscula amb dos accessos. Un per graons d’escala i l’altre vertical i amb uns graons de ferro. El seu interior disposa d’un banquet i una canal on anava a parar l’aigua que s’hi pogués colar. La seva construcció també es de maons, i per reforçar la seva poca profunditat s’hi tirava terra al damunt, aconseguint així que oposés una mica més de resistència a la metralla del que oposaria el maó per si sol.

http://orimiro78.blogspot.es/img/valls10.jpg 

Cal destacar que normalment a banda i banda del refugi, hi solia haver un dels avions destinats a servir en l’aeròdrom, permetent així una ràpida protecció tant al pilot com el seu mecànic en cas d’atac aeri.

Com a últim element d’aquest antic aeròdrom, trobarem la casa dels pilots russos, element enderrocat abans del retorn dels terrenys als seus propietaris just acabar la guerra. Tot i de difícil observació i localització, si fa no fa al mig dels dos refugis simples veureu un rectangle de runa enmig del sembrat, sé que us demano un esforç d’imaginació força gran, però es que es un element que considero necessari per entendre l’ importància d’aquest seguit d’instal·lacions aquí descrites.

Fins aquí hem vist només un aeròdrom, el que jo, un humil intent d’historiador, havia interpretat com aeròdrom de Pla de Cabra. Doncs resulta que no, que Pla de Cabra es un altre aeròdrom no massa llunyà al recentment visitat i del qual també en vaig poder gaudir, per descomptat el comparteixo amb vosaltres ara mateix.

Per arribar-hi ens hem de dirigir a Pla de Santa Maria, on enmig de camps de conreu i alguna instal·lació industrial trobarem tres refugis, un de més complex enganxat a l’estat major del camp, l’edifici on estaven els reclutes i dos refugis simples. Per desgracia alguns dels elements només seran una breu referència, ja que en aquest cas totes les trobarem o tancades o amb un altre ús.

Per començar, ens situarem al que era l’estat major, l’edifici que va acollir els comandaments conviu amb més pena que glòria amb les instal·lacions d’una fabrica, de manera que costa molt reconèixer res. Per més complicació encara, el que era el refugi també es dins les instal·lacions industrials. Limitant-nos només a fer unes fotos amb el zoom de la camera i fent una localització amb el GPS el més propera possible. Per més que la nostra intenció sigui bona, mai hem d’oblidar que quan parlem de propietats privades ens hem d’adaptar a unes lleis.

http://orimiro78.blogspot.es/img/valls09.jpg 

Des d’allà i a l’altre banda de la carretera tot mirant cap les muntanyes, veurem un edifici de pedra i maons amb dos grans portes, es tracta de l’edifici on estaven els reclutes. Realment el seu valor es més testimonial que físic, però com tot, ajuda a fer-se una idea del que era el camp d’aviació i el seu funcionament.

Des d’aquí, agafant la direcció vers Vila-Rodona podrem accedir a un camí de terra que porta a les rodalies d’on trobarem un dels dos refugis simples. Visitarem els dos, però el primer bé mereix el seu propi paràgraf, ben diferenciat.

Per accedir, l’única manera es passar per darrera una casa, enganxats a la paret. O a les males, per el seu jardí. Com que una es arriscada i l’altre no es ni molt menys sensata. Vam dirigir-nos a una cap al pati, on una Familia estava preparant-se per una calçotada de les que fan època, per demanar si ens deixaven passar a veure el refugi. No només van accedir, si no que es van apuntar, tot donant-nos l’oportunitat de compartir els coneixements amb una gent que ens va escoltar d’allò més atentament. A ells els hi he d’agrair tant la bona estona que vam passar com el permís per passar per casa seva.

Del refugi, realment poc es pot remarcar, si fa no fa d’estructura es igual que els simples que hem tractat a Valls, però amb un parell de diferencies com poden ser que no te casi capa de terra al damunt i que està reaprofitat com a bassa. I com que estava plena d’aigua, no disposem de fotos del seu interior, prego em disculpeu, però es que l’idea de mullar-me no em feia massa gràcia.

http://orimiro78.blogspot.es/img/valls07.jpg 

Del segon, uns metres més enllà i al mig d’un camp ben proper a la carretera, si que en podrem tenir imatges del seu interior. També fa les funcions de bassa, però el fet que estigui seca fa que si que s’hi pugui accedir. El seu interior ha estat cobert de ciment, tapant el maó que si que es ben visible en la seva part superior. Les escales d’accés han desaparegut sota la terra que hi ha darrera d’un muret i dels graons metílics ni rastre, tot i això l’estructura interna es si fa no fa la ja descrita de una L majúscula, això si, aquesta no està coberta de terra per el seu damunt com el que hem vist unes línies més amunt. Veient com s’eleva la sortida vertical del terra, em fa pensar que per el que sigui, aquest recobriment pot haver desaparegut amb el pas del temps. Però us confesso que no passa de una teoria, tampoc en feu massa cas.

http://orimiro78.blogspot.es/img/valls08.jpg 

Sembla ser que n’hi havia més, com a mínim un, però va desaparèixer absorbit per un recinte industrial que està a l’altre banda del que seria la pista per on s’enlairaven i aterraven els avions en les seves missions en el front de l’Ebre.

No cal dir entre tot aquest recorregut, en Jordi no va parar d’explicar-me fets i anècdotes, que si l’observatori de la DECA estava instal·lat a Miramar, que si les bateries antiaèries estaven en un prat sota de Miramar. Que aquest era el punt de reunió dels caces amb els bombarders procedents de Celrà, per marxar cap a l’Ebre i un llarg etcètera amb el qual podria omplir moltes línies més.

Anècdotes totes elles de gran interès i de les quals n’he tret i segur que en trauré gran profit i que ajuden a augmentar una sèrie de coneixements assolits a base de lectures. Creant així una imatge més fidel dels fets ocorreguts en una guerra civil a vegades massa poc explicada i que no convé que oblidem, ja sigui en llibres, museus que ajudin a entendre les circumstancies, conferencies i un llarg etcètera del qual encara hi ha molt per fer.

 

 

Oriol Miró Serra.

7 de Març de 2011

La Picossa, l’observatori de la Batalla de l’Ebre.

Escrito por orimiro78 07-03-2011 en General. Comentarios (0)

La Picossa, l’observatori de la Batalla de l’Ebre.

 

Avui ens traslladem a l’Ebre, més concretament al Massís de La Picossa. Una zona ni prou coneguda ni valorada de la Batalla de l’Ebre, que pot servir de gran ajuda per entendre el sentit dels moviments que durant aquells 115 dies de l’any 38, van marcar fortament l’historia de les comarques properes a l’Ebre i de la resta del nostre país.

Aquest massís calcari situat al nord oest de Mora d’Ebre s’erigí ràpidament com espai de reraguarda i com un gran observatori d’artilleria del qual en encara ara en trobarem restes.

Una vegada introduïts en la temàtica del dia, ens dirigirem fins a l’ermita de Sant Jeroni. Autèntic punt de sortida de la ruta que avui us proposo, d’allà heu d’agafar el Camí de La Picossa prop de 800 metres, moment en que trobarem un petit i estret trencall que porta al Racó dels Avencs. Des d’on us enfilareu tot seguint les marques blanques i verdes que anireu seguint si fa no fa durant tota la ruta, no patiu per arribar al Racó dels Avencs, aquest indret està degudament senyalitzat per el seu interès tant natural com paisatgístic.

http://orimiro78.blogspot.es/img/PICOSSA01.JPG 

Es allà on entre obertures d’avencs que entren en les profunditats de la terra trobareu una obertura a terra envoltada de pedres ben propera al penya-segat. Aquest obertura presenta el que creiem mostres d’execució humana, com poden ser rastres de barilles verticals a les seves parets o les ja citades pedres al seu voltant, que descriuen una forma rodona. Això i alguns testimonis locals que ens han dit que en aquells forats s’hi posaven els materials i després es tapaven amb branques, ens fa considerar aquest forat com a dipòsit de materials o polvorí, tot descartant la categoria de pou de tirador per l’excessiva alçada, però això ja us ho deixo a la vostra consideració.

http://orimiro78.blogspot.es/img/PICOSSA04.JPG 

Des d’aquest punt, ens hem de dirigir a l’espectacular Cova de la Porca, de la qual, si be no podem confirmar l’ús durant el conflicte, si que podem assegurar que hi era molt abans que la batalla. Es allà on potser comença la pitjor part de la ruta respecte a l’esforç físic. Tot seguint el peu d’un espectacular penya-segat, hi trobarem coves naturals que ben segur van ser utilitzades de bivac per la tropa. Les proves les tenim en que algunes mostren parets en pedra seca o el sostre ennegrit, possiblement del seu ús com a cuina. Hem de pensar que un foc a l’aire lliure hagués estat una perfecta senyal per als avions de l’exercit nacional, cosa que porta a un raonament prou creïble que fessin el foc en aquella obertura, evitant així el risc que poguessin detectar la foguera des de l’aire. A més estan perfectament a cobert de l’artilleria a causa de la verticalitat de la paret en que reposen.

Una vegada arribats a dalt, i tot just abans de girar cap a la dreta i anar seguint el camí que voreja poderoses parets verticals. Us recomano que feu un primer cop d’ull a la vista que s’acaba d’obrir davant vostra, per primera vegada tenim davant nostre les vistes de la Serra de Caballs i alguns pobles i indrets protagonistes de la Batalla de l’Ebre. Aquestes vistes us acompanyaran tot el trajecte fins al cim de la Picossa, permetent-vos passar del paper al terreny els episodis descrits en nombrosos llibres sobre aquesta batalla.

http://orimiro78.blogspot.es/img/PICOSSA02.JPG  

Una vegada hagueu arribat al cim de La Picossa, i just sota el vèrtex geodèsic, hi trobareu una petita galeria excavada a la roca que travessa el cim, no fa massa més de cinc metres amb una petita obertura lateral dins seu. Sense cap mena de dubte ens atrevim a confirmar que es tracta de les restes de l’observatori d’artilleria que surt citat en un llibre de rutes per escenaris de la Guerra Civil Espanyola.

http://orimiro78.blogspot.es/img/PICOSSA03.JPG 

Encara en el cim de La Picossa, us recomano aturar-vos i apreciar com deu mana el paisatge que ara contempleu. Hi veureu Gandesa, Corbera d’Ebre, Vall del Riu Sec, Serres de Caballs i Pàndols, Vall de la Torre, Pinell de Brai i un llarg etcètera que ben segur us evocarà als episodis que ben segur coneixeu per les vostres lectures. Com he dit en les primeres línies d’aquest article, ben segur que us ajudarà a entendre encara més l’evolució que tenir la batalla més dura de tota la Guerra Civil, i alhora us donarà un nou punt de vista sobre els fets allà succeïts.

Un cop allà, ja toca tornar, però no per on heu vingut seguiu la carena durant prop de 600 o 700 metres, per anar a trobar una senyal de fusta, que encara que malmesa, us indica la direcció cap a Sant Jeroni. Durant aquesta primera part de trajecte tindreu l’oportunitat de veure les restes d’alguns parapets molt precaris, la seva qualitat fa pensar que pertanyen a les forces nacionals, que van ocupar aquesta serra el dia 7 de novembre. Sense massa risc d’error devien tenir la funció de rebutjar els més que possibles contraatacs republicans per intentar recuperar les posicions perdudes.

Com aquell que diu, una vegada apreciats aquests parapets i ja a la senyal que he citat unes línies més amunt, no queda més remei que anar baixant per una torrentera de gran bellesa, que ens porta entre bancals que intenten dominar una mica la força de l’aigua, una vegetació prou espectacular en alguns trams per acabar morint al darrera de l’Ermita de Sant Jeroni, punt de partida d’una ruta que crec que us omplirà de satisfacció, ja sigui des del punt de vista natural com de l’històric.

 

 

Oriol Miró Serra.

9 de Febrer de 2011

Cap de Salou, una mostra de defensa de costa.

Escrito por orimiro78 24-01-2011 en General. Comentarios (0)

Cap de Salou, una mostra de defensa de costa.

 

Companys i aficionats a l’historia, avui he pogut gaudir d’una part segurament desconeguda per molts del Cap de Salou, parlem de la defensa de la costa catalana durant la Guerra Civil Espanyola. En aquesta ocasió el meu acompanyant ha estat  Adrián Cabezas Sánchez, autor d’un llibre sobre la Guerra Civil Espanyola a Vilanova i la Geltrú i gran coneixedor de la defensa de costa, de la qual n’està fent la seva tesi. Abans de començar, deixeu-me dir que ha estat un plaer poder-lo acompanyar avui.

Una vegada introduïts en la temàtica, us ofereixo a acompanyar-nos en aquesta petita ruta, que comença per un niu de metralladora a la Punta del Cavall. Tot i que no es una fortificació molt espectacular, el seu domini sobre l’entorn marítim la fa de gran importància estratègica. Si us hi acosteu segur que ho apreciareu com ho hem apreciat nosaltres.

http://orimiro78.blogspot.es/img/SALOU02.JPG http://orimiro78.blogspot.es/img/SALOU01.JPG 

Des d’allà ens hem dirigit a la zona anomenada La Talaia, on jo recordava la presencia d’una bateria d’artilleria d’allò més espectacular, he de reconèixer que la memòria no m’ha fallat i allà estava.

Es tracta d’una imponent bateria per dos canons a barbeta, als quals s’accedeix a través d’unes galeries que condueixen a un passadís central amb tres estances de una o més sales cobertes. Al qual s’accedeix per darrera per una trinxera d’accés prou ample per introduir còmodament ,amb un vehicle dels de l’època, tots els materials necessaris per el funcionament d’una instal·lació com aquella. També hi trobareu un tercer cercle de ciment, una mica fora del recinte de la bateria però amb uns murs prou gruixuts. Sincerament, no n’acabem d’estar segurs que és, un tercer assentament d’artilleria fet posteriorment? Per que no, el fet es que en aquest cas no hi ha comunicació per galeria i el seu accés seria totalment per l’exterior, com he dit, no n’estem segurs.

http://orimiro78.blogspot.es/img/SALOU04.JPG http://orimiro78.blogspot.es/img/SALOU03.JPG 

Tot i la descripció, espero que encertada, encara falta explicar la seva importància, des d’allà, dirigint els canons en el sentit adequat permet fer foc tan al sud, mirant cap a cambrils. Com cap el nord, cap a Tarragona. Com veureu, l’ importància d’aquesta fortificació no es pot posar en dubte de cap manera.

http://orimiro78.blogspot.es/img/SALOU05.JPG 

Tot seguit, ens hem dirigit a una petita elevació que hi ha una mica més al sud, no massa lluny i ben propera a un dipòsit d’aigua. Allà hi trobareu una altre fortificació, hi apreciareu el mateix que en l’anterior, les mateixes bigues metàl·liques, una sala que comunica en un passadís, un inici de cercle de formigó, però hi veureu una gran diferencia respecte l’anterior, serà en les seves dimensions i que es veu clarament incompleta, no arriba ni a una quarta part de la que acabeu de veure. I no s’acaba aquí el tema, no es veuen restes de voladures a l’entorn, tampoc es veuen runes de demolició, ni impactes. Automàticament entren els dubtes que ara mateix no estem en situació de resoldre, va ser parcialment enderrocada amb posterioritat? No la van acabar mai? Com he dit ara mateix no podem aclarir res, excepte descartar la seva destrucció durant el conflicte, que d’això n’estem ben segurs. Tot plegat un misteri que tard o d’hora hauria de ser resolt.

http://orimiro78.blogspot.es/img/SALOU06.JPG 

Com hem pogut veure, de moment portem un dia molt profitós, però això encara no s’ha acabat, ben proper a ella, hem vist una mena de muret de pedres tot just sota, com no ens hi hem apropat, cosa que ens ha permès veure una rasa de dimensions molt generoses, recta i profunda que segueix el perfil de la muntanya vers la contravessant. Com que es ben evident que allò està fet per la mà de l’home, retornen les preguntes, es evident que una trinxera no és, però i si fossin els ciments d’un mur de contenció similar al que haureu pogut veure mentre pujàveu? Si ho mirem bé tindria prou sentit.

http://orimiro78.blogspot.es/img/SALOU07.JPG 

El que es ben curiós es que aquesta rasa acaba just darrera de les posicions artilleres i ben propera a una sala feta de ciment, molt amplia i a nivell inferior de les bateries. Realment aquesta sala podria ser qualsevol cosa, però la seva situació permet pensar que pogués ser el lloc de comandament d’un recinte militar de grans dimensions com el que heu pogut visitar de la nostra mà.

http://orimiro78.blogspot.es/img/SALOU08.JPG 

Reconeixem que hi ha coses de les que potser ens podríeu demanar explicacions, de fet dos. Posicions incompletes i una misteriosa rasa fan pensar que aquest recinte no es va concloure mai, crec sincerament que no ens hem de limitar a la idea que el recinte fos només la primera bateria que us he descrit.

També deixeu-me dir que hem pogut saber d’altres posicions en altres puntes del Cap de Salou, però o avui no ens ha donat temps d’arribar-hi o no hem estat capaços de veure-les. Us prego disculpes per deixar-vos alguns enigmes com aquests, intentaré que aquests tinguin remei no massa llunyà, permetent-vos així fer-vos una idea més completa del que era la defensa de costa mitjançant posicions estàtiques durant la Guerra Civil Espanyola.

 

 

Oriol Miró Serra.

27 de Novembre de 2010